Tema candent: El tango argentí en la rehabilitació de persones amb malaltia de Parkinson

Estic molt agraït que m'acompanyi la professora adjunta Hae-Young Hawong, neuròloga especialitzada en trastorns del moviment a la Facultat de Medicina de Yale i doctora en medicina osteopàtica. Crec que també et vas formar en neurooftalmologia i parles coreà amb fluïdesa.

És correcte?

Professora Hae-Young Hawong: Sí.

Sra. Nicole Duff: Increïble. Mentre llegia la teva biografia, vaig pensar: "Caram, hi ha alguna cosa més per afegir?". Increïble.

[00:01:00] Així doncs, quan ens aprofundim en aquest tema candent, la dansa té algunes de les proves més sòlides com a teràpia de rehabilitació juntament amb l'aquateràpia i el tai-txi, com a exemples.

I després, entre tots els estils de dansa, el tango argentí té, amb diferència, el nivell més alt d'evidència pel que fa a l'eficàcia, i això ens ha portat a tu. Sé que tens experiència en ballet, però què et va portar al tango argentí?

Prof. Hae-Young Hawong: Moltes gràcies per la seva amable presentació i gràcies per aquesta oportunitat. Sí. La meva especialitat és, de fet, l'estimulació cerebral profunda. I tot i que som força eficaços en el tractament del tremolor, la rigidesa i la bradicinèsia amb la DBS i la farmacoteràpia amb levodopa, la marxa i l'equilibri poden ser molt difícils.

I normalment ens centrem principalment en la malaltia i els símptomes motors, [00:02:00] i oblidem els pacients en conjunt, la seva qualitat de vida, estat d'ànim, cognició i connexió social. Aquesta constatació em va fer fer una pregunta senzilla: què més puc oferir als meus pacients? I tinc experiència en el tango argentí, així que va ser natural per a mi pensar més enllà de les teràpies tradicionals i mirar el tango argentí.

Però, per què el tango argentí? Hi ha molts estudis, assajos clínics, revisions sistèmiques i metaanàlisis que ja mostren que UPDRS, Time Up Go, és bo, és evident, redueix el risc de caigudes. Però per què? El tango argentí integra múltiples dominis simultàniament. Moviment físic estructurat, estimulació auditiva rítmica a través de la música i una rica interacció social a través del ball en parella.

La combinació no només aborda [00:03:00] les deficiències motores, sinó que també millora l'aspecte emocional i social de la malaltia. I a través del tango, els pacients no només practiquen el moviment, sinó que participen en una activitat significativa i agradable que promou la confiança, la connexió i el sentit d'identitat més enllà de la malaltia.

Però, de nou, per què el tango? Així doncs, el tango és una característica única que també anomenem dansa caminant. Incorpora caminar rítmicament, passos intencionats, patrons de caminar que ajuden els pacients a reaprendre la marxa i millorar l'equilibri, en particular el concepte de taló a punta, aquesta transició que sempre diem als nostres pacients, que en realitat és una tècnica de dansa fonamental en el tango argentí.

I amb una pràctica constant, el cervell pot formar noves vies neuronals, cosa que afavoreix un major aprenentatge i millora el moviment a través de la neuroplasticitat. I el tango és un ball en parella, [00:04:00] que proporciona tant suport físic com senyals externes. Aquest moviment compartit permet al pacient practicar la marxa d'una manera més segura i guiada, millorant la confiança i l'estabilitat.

Una altra característica única del tango argentí és el concepte de, aquesta és la meva part preferida, connexió. Això s'aconsegueix a través de l'abraçada, és a dir, com us agafeu l'un a l'altre. Aquesta connexió és física, emocional i no verbal, un diàleg dinàmic entre els participants que els permet moure's com un sol sistema. Aquest aspecte del tango s'estén més enllà del moviment i juga un paper terapèutic important.

Fins a un 64% dels pacients amb malaltia de Parkinson diuen sentir-se socialment aïllats, un 38% depressió i un 37% diuen [00:05:00] apatia. La teràpia adaptativa del tango ha demostrat una millora en l'estat d'ànim, la depressió i l'apatia. I quan ensenyem per primera vegada a ballar el tango amb una abraçada propera, comencem amb abraçades. Una abraçada agradable, gran i càlida, ballant mentre ens abracem.

Així doncs, l'abraçada i la connexió compartida fomenten un sentiment de pertinença i comunitat. Això influeix positivament en la motivació, l'autoeficàcia i el benestar emocional. D'acord, parlem de ciència. Si ho explico des d'una perspectiva neurobiològica, la música i la dansa activen múltiples vies dopaminèrgiques. Sabem que el Parkinson està afectat per les vies dopaminèrgiques nigroestriatals i tots estem familiaritzats amb això.

Però també hi ha un sistema de recompensa mesolímbic, neurones dopaminèrgiques mesolímbiques. La interacció amb el ritme i la música pot millorar l'activitat del nucli accumbens, i això augmenta l'alliberament de dopamina [00:06:00] i reforça la motivació i el plaer. La ressonància emocional durant la dansa també pot promoure l'alliberament de prolactina, i la prolactina contribueix a la sensació de confort, vincle i alegria.

Això és paral·lel al concepte de connexió en el tango argentí. I què passa amb la marxa rítmica? Una altra característica única del tango argentí és la marxa rítmica. El ritme és fonamental, ja que la marxa en si mateixa és un procés neuronal molt complex. La marxa està regulada per una xarxa talamocortical estriatal que integra estructures corticals, subcorticals i del tronc encefàlic.

El component clau de l'escorça prefrontal, també el CPF, dóna suport al control executiu i a l'atenció. L'àrea motora suplementària, AMS, és responsable de la planificació i la iniciació motora. L'escorça motora primària m1, [00:07:00], genera moviments voluntaris pel tracte corticoespinal. Aquesta regió cortical interactua estretament amb els ganglis basals, que tenen un paper central en l'ajust motor, el moviment automàtic i les senyals internes, que estan afectant la malaltia de Parkinson.

I els estudis mostren que en adults grans sans, tenen un augment de l'activació del cordó neural previ (CPF) durant la marxa, cosa que suggereix un mecanisme compensatori i una major dependència del control cognitiu quan les vies motores automàtiques disminueixen. Així doncs, aquí és on entra el tema. En la malaltia de Parkinson, la disfunció dels ganglis basals interromp l'ajust motor, la selecció d'accions, la iniciació i els moviments automàtics.

La teràpia adaptativa del tango ajuda a evitar aquests circuits deteriorats proporcionant senyals externs forts. Les senyals auditives de la música, el ritme [00:08:00] i els pulsacions. Senyals visuals dels passos i l'orientació espacial. Entrades somatosensorials, canvi de pes, propiocepció i sensació dels companys. La retroalimentació de la parella a través de l'abraçada i els moviments compartits.

Aquestes entrades activen vies neuronals alternatives i faciliten el moviment a través d'una guia externa en lloc d'afectar les senyals internes en la malaltia de Parkinson. I aquests patrons de moviment reforcen i permeten la formació de noves connexions neuronals, aquest procés reflecteix la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per reorganitzar-se i formar nous circuits funcionals.

Sra. Nicole Duff: Puc sentir la vostra passió pel projecte que heu creat, i l'heu plantejat de manera tan bonica. Gràcies. Només destaco les diferents facetes del tango i els components neuro [00:09:00] biològics on impacta. I jo, quan penso en el tango, sempre penso en aquest talent que veiem a la gent.

I per a mi, això també ha de crear una sensació de creativitat dins de la persona que interpreta el tango, fins i tot si no és físicament capaç de crear aquest moviment. M'imagino que dins del cervell, potser imaginen el tipus de moviments que voldrien crear. I això també faria alguna cosa dins de l'estructura cerebral?

Prof. Hae-Young Hawong: Sí. Sí. Per això, quan tinc l'estructura d'un programa de teràpia de tango adaptatiu per al Parkinson, si us plau, us puc parlar de com ho faig. És un programa de teràpia de tango adaptatiu amb estructura dirigida que consta de 12 sessions setmanals. Cadascuna dura 90 minuts. El programa es realitza com a intervenció grupal amb dos instructors.

Els participants ballen amb voluntaris entrenats [00:10:00] o les seves pròpies parelles, creant un entorn de suport i interactiu. Així que començo amb l'escalfament, dues cançons que prevenen... Faig molt escalfament perquè això evita la lesió i augmenta el rang de moviment, i aquí és on treballo la rigidesa i la consciència corporal i la mindfulness.

I després faig exercicis de musicalitat. Per a la creativitat, treballo la musicalitat. Així que introdueixo el ritme, el temps utilitzant senyals auditius, ensenyo a reconèixer els ritmes, picar de mans, tocar els dits dels peus, canviar de pes, caminar. Ensenyem a reconèixer els ritmes i després passem a utilitzar el ritme i ara picar de mans amb el ritme, tocar els dits dels peus amb el ritme, canviar de pes amb el ritme, caminar amb la música.

Després faig exercicis cognitius de doble tasca. Camino amb la parella, aprenc a caminar amb la parella en sincronia, integrant el moviment amb els reptes cognitius [00:11:00], escrivint a l'inrevés mentre camino amb la parella. Així doncs, treballo en les tasques d'atenció, seqüenciació i memòria per millorar la funció executiva i la coordinació motora.

Aviat respondré a la teva pregunta. Com arribar-hi. I després treballo en el pas i les seqüències de tango adaptatius. Les seqüències de moviment de tango s'adapten per optimitzar la funció motora, l'equilibri i la marxa, alhora que minimitzen el risc de caiguda. I després faig jocs d'exercicis interactius. Fem jocs de connectivitat, exercicis d'equilibri, de manera que amb els ulls tancats però només amb la música, senten el moviment dels companys mitjançant diferents contactes.

I després, de vegades, juguem a llum vermella i llum verda al "Joc del Calamar". Heu vist el "Joc del Calamar"? Sí. I treballem el control motor i el temps a través d'aquest joc. Així doncs, aquesta activitat està dissenyada per millorar la connexió en parella, l'equilibri i la [00:12:00] capacitat de resposta d'una manera dinàmica i atractiva. I després fem construcció de seqüències i progressió.

Revisem i repetim la seqüència que aprenem, i després afegim una variació on puguin ser creatius. Revisió del material après amb una complexitat addicional gradual i guiada, introduint variacions i fomentant la confiança en els patrons de moviment. Després fem mini pràctiques. Els participants practiquen lliurement, fomentant la creativitat i l'autonomia en el moviment.

Tens raó. La tanda en el tango argentí és un conjunt de dues a quatre cançons. Ballem amb una parella amb un conjunt de la cançó, després canviem, i és per això que això és ball social. I en l'etiqueta del tango argentí, la tanda final es balla normalment amb la persona cuidadora i [00:13:00] parelles per enfortir la connexió emocional i reforçar les habilitats apreses, i poden ser creatius amb la música, amb l'emoció.

I després fem un refredament, que són estiraments suaus i relaxació per concloure la sessió. Així que sí, la creativitat en el moviment és molt important, i això és el que també emfatitzo al meu programa de tango.

Sra. Nicole Duff: El vostre programa està adaptat per centrar-se en moltes àrees diferents de la malaltia de Parkinson. I, sabeu, tenia algunes preguntes sobre com afectarà les àrees motores i no motores, però heu anat molt més enllà i heu pensat en la qualitat de vida i les connexions amb els cuidadors, i és realment impressionant el detall amb què heu anat dins del programa.

I ho heu replicat en altres instal·lacions, o és una cosa que creieu que es podria replicar? Perquè veient la vostra passió, m'imagino que seria una cosa que, tret que trobeu algú amb el mateix nivell de passió, podria ser difícil de replicar. Però és una cosa que creieu que es podria fer en el futur?

Prof. Hae-Young Hawong: Sí, sens dubte. Això es pot fer. Hi ha una organització de projectes de teràpia de tango anomenada Tango Therapy Project a Filadèlfia. També estan fent aquest programa de teràpia de tango. I estic en contacte... Estic començant un projecte de teràpia de tango a la ciutat de Nova York amb una col·laboradora que és ballarina de tango professional.

Això es fa bé en molts llocs de l'Argentina. Així que sí, és factible. Només cal que em truquis, em contactis. Et formaré. Podem fer una formació junts. Et puc mostrar com, i hi ha una formació feta pel Dr. Hackney, i aquí és on jo també em vaig formar.

Sra. Nicole Duff: Vull dir, unes possibilitats tan emocionants, possibilitats de recerca [00:15:00] en el futur. Per curiositat, els pacients han de complir certs criteris per formar part del grup?

Prof. Hae-Young Hawong: Sí. Normalment volem les etapes de Hoehn i Yahr d'un a tres, però tinc un pacient de l'etapa quatre. Recomano les etapes d'un a tres de HY, però accepto l'etapa quatre, i adapto l'exercici individualment amb ell durant la sessió de grup per seguretat. Perquè tinc... tots els voluntaris estan formats.

Faig orientació prèviament i els entreno amb la seguretat. I tinc un altre instructor de tango, i de fet molts voluntaris són ballarins de tango. Així que tinc prou gent. Així que accepto la fase quatre i faig exercicis individualitzats. Però la recomanació seria de la fase u a la tres.

Sra. Nicole Duff: Gràcies. I quin tipus de comentaris heu rebut dels pacients? No només veient millores, subjectivament o objectivament de part vostra, sinó [00:16:00] escoltant-los. Què diuen?

Prof. Hae-Young Hawong: Tinc el testimoni d'un dels meus pacients, si el puc compartir. Va escriure una carta sencera i vull compartir aquesta part. Em va fer sentir... em va tocar l'ànima. "La meva experiència amb el tango em recorda un estudi que vaig llegir fa un temps sobre un pacient amb malaltia de Parkinson, els símptomes del qual aparentment desapareixien quan anaven en bicicleta.

De la mateixa manera, he descobert que practicar el pas de la caixa del tango millora significativament la meva mobilitat. Sempre que tinc problemes de mobilitat o rigidesa, fer el pas de la caixa m'alleuja notablement. Com més practico aquest pas diàriament, menys freqüentment semblen aparèixer aquests símptomes del Parkinson. Aquesta és la meva història personal de com el miracle del tango ha millorat la meva qualitat de vida.

Als meus [00:17:00] companys pacients de Parkinson, espero sincerament que pugueu considerar provar el tango i potencialment experimentar resultats positius similars." Així doncs, això és el que va escriure, i recordo que vaig aparcar el cotxe per anar al programa de teràpia de tango. El vaig veure al costat de l'aparcament practicant tango box, i llavors vaig veure aquest testimoni.

Sí.

Sra. Nicole Duff: Això és el que fa que tot plegat valgui la pena, Hae. Tota la reflexió, la planificació, el muntatge de tot i veure com canvia la qualitat de vida dels pacients. El que crec que em crida l'atenció d'aquest testimoni és la continuïtat entre sessions, que de vegades, dins de les sessions, veiem molta millora i després tornen la setmana següent i, malauradament, han tornat al seu nivell inicial.

Però parla de com està tenint una arrossegament durant la setmana, de com encara hi veu, i és del que estàs parlant [00:18:00], d'aquesta neuroplasticitat que hi ha tantes facetes que alimenten el cervell, les vies dopaminèrgiques que s'inunden amb totes les diferents facetes que has implementat, i crec que això és força remarcable perquè moltes altres teràpies no sempre tenen aquesta arrossegament i crec que és realment una cosa diferent de moltes altres teràpies.

Prof. Hae-Young Hawong: Sí. I simplement... no es tracta només d'ajudar els pacients. Aquesta feina també va donar forma al meu paper com a metgessa. Puc observar els meus pacients en un entorn de dansa i avaluar els seus moviments, la seva funció motora durant una sessió de 90 minuts en comptes de les visites clíniques estàndard de 30 minuts. Per exemple, vaig notar que una pacient, mentre ballava, tenia un moviment d'obertura i tancament durant la sessió, i això em va impulsar a ajustar la dosi de la medicació per millorar la seva discinèsia.

En un altre cas, vaig tenir un pacient [00:19:00] que va acabar anant amb el peu. El cas és que el pacient no ho reconeix. No ens poden donar aquestes històries clíniques. I vaig poder canviar el moment de la medicació per millorar els seus símptomes. I ballar amb el pacient setmanalment, això fomenta el sentit de comunitat i enforteix la relació metge-pacient.

I aquesta experiència compartida crea un grup de suport informal, que beneficia tant els pacients com a mi mateix. I com a metge, trobo aquesta feina profundament gratificant. Em proporciona un sentit de propòsit que em permet ajudar els meus pacients, reforça la motivació altruista, em recorda la meva missió i serveix com una manera significativa de mitigar realment l'esgotament.

Sra. Nicole Duff: Té raó. Com ha dit, beneficia tant al pacient com a nosaltres, i crec que és una manera [00:20:00] preciosa d'emmarcar-ho. Fa que les nostres vies dopaminèrgiques s'activin tant com les seves. Per curiositat, ha dit que treballa principalment amb la DBS, i amb això ha vist que la inestabilitat postural, la marxa i l'equilibri no es beneficien tant amb la DBS.

Així doncs, molts dels teus pacients formen part del grup de tango argentí DBS, o és una barreja completa?

Prof. Hae-Young Hawong: Mix.

Sra. Nicole Duff: Barreja. D'acord. I veu que un grup o un... un pacient amb DBS o sense DBS millora més que l'altre?

Prof. Hae-Young Hawong: Molt bona pregunta. Seria una molt bona idea de recerca.

Sra. Nicole Duff: Aquí ho tenim. Reflexions per al futur. Reflexions per al futur. Moltes gràcies pel vostre temps. M'ha encantat escoltar la vostra passió. M'ha encantat escoltar les complexitats de tot el que heu posat al programa i com s'influeix en tots els aspectes del Parkinson, i espero sincerament [00:21:00] que la gent comenci a contactar amb vosaltres i puguem posar en marxa els programes.

Des d'aquí a Sud-àfrica, estic molt emocionat de veure si podem posar en marxa alguna cosa amb vosaltres que beneficiï tant els nostres pacients. I moltes gràcies pel vostre temps. Ho agraeixo molt.

Prof. Hae-Young Hawong: Moltes gràcies. I abans d'acabar, vull agrair a la Dra. Hackney la seva recerca en aquest camp, i que ella hagi formalitzat tota aquesta estructura de teràpia de tango. Així que moltes gràcies.

Sra. Nicole Duff: Gràcies també a vós.

Prof. Hae-Young Hawong: Si algú té alguna pregunta, no dubteu a contactar amb mi.

Sra. Nicole Duff: Posarem les vostres dades sota el podcast al lloc web.

Professor Hae-Young Hawong: Gràcies

Sra. Nicole Duff: Gràcies.

Adéu [00:22:00]