Skip to Content
Societat Internacional del Parkinson i el Trastorn del Moviment

Mioclònia i sobresalt

Visió general clínica

La mioclònia es caracteritza per sacsejades sobtades, breus i involuntàries d'un múscul o grup de músculs. Pot ser una sacsejada positiva causada per una contracció muscular o una sacsejada negativa causada per una interrupció de l'activitat muscular. La classificació de la mioclònia pot ser anatòmica, clínica o etiològica; tanmateix, l'origen anatòmic de les sacsejades s'utilitza més habitualment en la pràctica clínica. Amb l'ajuda de l'examen electrofisiològic mitjançant electromiografia en combinació amb electroencefalografia, les sacsejades es poden subdividir en corticals, que és la més comuna, subcorticals (o no corticals), incloent-hi mioclònia del tronc encefàlic, espinal i perifèrica. La presentació clínica de la mioclònia és de valor afegit en la diferenciació d'aquests subtipus. Les mioclònies corticals presents principalment a les extremitats distals i a la cara són sensibles als estímuls, a diferència de les mioclònies subcorticals que mostren principalment sacsejades proximals i axials.

Una àmplia varietat de causes, tant adquirides com genètiques, s'associen amb la mioclònia, cosa que dificulta el procés diagnòstic de trobar l'etiologia. Tant el substrat anatòmic com les característiques clíniques addicionals que l'acompanyen proporcionen informació important sobre la malaltia subjacent i ajuden a orientar cap a un diagnòstic diferencial més específic.

Veure la descripció completa  

Causes adquirides

En la mioclònia cortical i subcortical, una causa adquirida és freqüent i es caracteritza per un inici agut o subagut i/o una progressió ràpida de la malaltia. La mioclònia induïda per medicaments o agents tòxics s'ha de considerar primer, sobretot si els moviments espasmòdics van començar de manera més o menys aguda a l'inici del tractament, perquè la interrupció o la desintoxicació milloraran els símptomes. Posteriorment, les proves de laboratori rutinàries poden detectar etiologies com ara el desequilibri homeostàtic, la insuficiència orgànica i les infeccions. Els trastorns mediats pel sistema immunitari (per exemple, encefalitis anti-NMDAR, síndrome de la persona rígida (SPS), síndromes opsoclonus-mioclònia (OMS)) són més probables quan hi ha signes sistèmics d'infecció. Alguns d'aquests trastorns són tractables i, per tant, el reconeixement precoç és crític. Una ressonància magnètica cerebral és un pas següent útil per identificar la malaltia subjacent, tant les causes adquirides com les genètiques.

En la mioclònia espinal i perifèrica, els signes de denervació muscular o lesions estructurals s'han d'avaluar amb l'ajuda de proves electrofisiològiques o imatges. La mioclònia propioespinal, que s'assembla molt a la mioclònia espinal i es caracteritza per sacsejades generalitzades dels músculs del tronc i abdominals amb una durada variable de 100 a 1000 ms, sol ser un trastorn del moviment funcional.

Causes genètiques

Només les mioclònies corticals i subcorticals s'associen amb trastorns genètics i, en la majoria dels casos, la seqüenciació de nova generació (NGS) està indicada després de descartar una causa adquirida. Tanmateix, cal tenir en compte que els trastorns mitocondrials (per exemple, MERRF) i els trastorns neurodegeneratius (per exemple, la malaltia d'Alzheimer) per defectes mitocondrials no s'identifiquen amb NGS i només en un petit percentatge de trastorns neurodegeneratius es coneix el defecte subjacent.

En comparació amb una causa adquirida, se sospita una síndrome mioclònica determinada genèticament en casos amb un inici precoç i una progressió més lenta de la malaltia. En la majoria dels casos, s'observa una de dues síndromes clíniques: mioclònia cortical en combinació amb atàxia (per exemple, epilèpsia mioclònica progressiva / atàxia mioclònica progressiva) o mioclònia subcortical en combinació amb distonia. Gairebé tots els trastorns genètics es presenten amb un trastorn del moviment addicional. Les excepcions inclouen la mioclònia cortical familiar amb epilèpsia (BAFME o FCMTE), algunes encefalopaties epilèptiques i la hiperespeciapsia. Malauradament, la majoria dels defectes genètics que causen síndromes mioclòniques determinades genèticament continuen sent desconeguts.

Identificar el substrat anatòmic no només és útil en el procés diagnòstic, sinó que també té conseqüències per a l'estratègia de tractament. El levetiracetam, l'àcid valproic i el clonazepam es consideren generalment les primeres opcions de tractament en la mioclònia cortical, mentre que només el clonazepam és la primera opció en la mioclònia subcortical, espinal i perifèrica.
 

Síndromes de sobresalt

El sobresalt és una resposta estereotipada a un estímul sobtat i inesperat. En la majoria dels casos, l'estímul és acústic, però altres modalitats com el tàctil, el visual o el vestibular també són estímuls efectius. El sobresalt exagerat és una característica de diverses afeccions neurològiques i psiquiàtriques. Aquestes síndromes de sobresalt són un grup divers i heterogeni de síndromes que engloben tres categories: hiperespecèxia, trastorns induïts per estímuls i trastorns neuropsiquiàtrics.

La hiperekplexia és una síndrome clínica genètica rara que es caracteritza per un sobresalt ràpid i generalitzat en resposta a un estímul (més sovint acústic o tàctil). La tríada mèdica inclou 1) rigidesa generalitzada en néixer (que disminueix lentament durant el primer any de vida), 2) reflexos de sobresalt excessius i 3) rigidesa generalitzada de curta durada després del sobresalt que provoca caigudes violentes. La resposta de sobresalt s'origina al tronc encefàlic i es tracta amb clonazepam. A l'examen, a totes les edats, hi ha un reflex de retracció exagerada del cap. El gen més comú afectat és GLRA1, responsable del 80% de tots els pedigrís d'hiperekplexia.

Els trastorns induïts per estímuls mostren respostes excessives a causa d'un estímul sorprenent. Aquests trastorns són o bé no epilèptics (per exemple, discinèsies cinesigèniques paroxístiques, atàxia episòdica, cataplèxia) o epilèptics (per exemple, epilèpsia reflexa) i solen començar a la infància. El tercer grup, les síndromes de sobresalt neuropsiquiàtriques, sovint es desenvolupen més tard a la vida i inclouen tics induïts per sobresalt, síndromes de sobresalt funcional i trastorns d'ansietat (per exemple, síndrome d'estrès posttraumàtic), i les síndromes específiques de la cultura com ara Latah i els francesos saltadors de Maine.

 

Contribuït per Marcelo Merello, MD
Director, Departament de Neurociències
Secció de Trastorns del Moviment del Cap
Institut d'Investigació Neurològica Raúl Carrea (FLENI)
Buenos Aires, Argentina

Actualitzacions del 2019 aportades per:
Sterre van der Veen, MD, candidat al doctorat,
Movement Disorders Groningen, sota Marina de Koning-Tijssen, MD, PhD
Cap de Trastorns del Moviment, Departament de Neurologia, Trastorns del Moviment
Groningen, Països Baixos

Veure miocòlon i sobresalt:

 

Recomanacions clau

Diagnòstic

Nomenclatura de les síndromes mioclòniques genèticament determinades: recomanacions del grup de treball sobre SMD

Llegir paper

informació

Vídeos didàctics: Com puc?

De la revista de pràctica clínica sobre trastorns del moviment.


 

Biblioteca de casos de vídeo

Navegueu per un arxiu de gairebé 2,000 vídeos de casos i altres continguts multimèdia, incloent-hi diverses presentacions de mioclònia i sobresalt. ✪ NOMÉS PER A MEMBRES

Veure vídeos de casos

 

Articles i mitjans més recents

Descobreix la cobertura, l'anàlisi i els comentaris d'experts més recents sobre la mioclònia i el sobresalt. 

Veure tots els continguts multimèdia


Col·leccions: 

netejar-ho tot

Tipus de recurs

Subtemes d'Àrees d'interès

Si us plau, espereu mentre recopilem els vostres resultats.

Podcast

Què és? Una noia jove amb moviments espasmòdics subaguts.

Escolta l'episodi

Tipus de recurs
  • Podcast
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus

Article web

Mioclònia idiopàtica benigna: una nova entitat clínica

Llegeix l'article

Tipus de recurs
  • Article web
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus

Podcast

Edició principal: una futura teràpia per a la mioclònia cortical?

Escolta l'episodi

Tipus de recurs
  • Podcast
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Teràpies gèniques
  • Mioclonus

Podcast

Distonia mioclònica: símptomes motors i no motors i l'efecte de la DBS

Escolta l'episodi

Tipus de recurs
  • Podcast
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Estimulació cerebral profunda
  • Mioclonus

Podcast

La mioclònia propiospinal és un trastorn del moviment funcional?

Escolta l'episodi

Tipus de recurs
  • Podcast
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus

Podcast

Diagnòstic diferencial de la mioclònia

Escolta l'episodi

Tipus de recurs
  • Podcast
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus

Podcast

Electrofisiologia centrada en la mioclònia cortical

Escolta l'episodi

Tipus de recurs
  • Podcast
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus

Podcast

Nova classificació i tractament de la mioclònia

Escolta l'episodi

Tipus de recurs
  • Podcast
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus

Article publicat

Utilitat diagnòstica de la neurofisiologia clínica en els trastorns del moviment brusc: una revisió del grup d'estudi de neurofisiologia clínica de MDS

Llegiu el document

Tipus de recurs
  • Article publicat
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus
  • Neuroimatge

Vídeo

La mioclònia explica com funciona el nostre cervell (2020)

Mira el vídeo

Tipus de recurs
  • Vídeo
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Mioclonus

Article publicat

Nomenclatura de les síndromes mioclòniques genèticament determinades: recomanacions del grup de treball de la Societat Internacional de Parkinson i Trastorns del Moviment

Llegiu el document

Tipus de recurs
  • Article publicat
Subtemes d'Àrees d'interès
  • Genètica
  • Mioclonus

Educació

Fonaments: Aproximació a la mioclònia

Comprendre la classificació i l'electrofisiologia de les mioclònies, incloent-hi la nomenclatura genètica més recent i els enfocaments pràctics per al diagnòstic i el tractament.

Veure curs