Quantificació de la bretxa de gènere persistent en la recerca sobre els trastorns del moviment 

---

Les dones continuen estant infrarepresentades en la medicina acadèmica, especialment en rols de lideratge. En neurologia, les dones representen aproximadament el 39% dels autors, però només el 29% dels autors sèniors, una disparitat que ha estat ben descrita, però insuficientment explorada dins de subespecialitats com ara els trastorns del moviment. 

Vam dur a terme una anàlisi transversal de publicacions sobre Trastorns del Movement de 20 revistes de neurologia d'alt impacte, juntament amb Movement Disorders i Movement Disorders Clinical Practice, comparant dades del 2014 i el 2024. En total, es van analitzar 1,666 articles amb 14,953 autors.  

Els nostres resultats mostren que el progrés en la representació de gènere en la investigació dels trastorns del moviment és real, però lent, desigual i insuficient.  

Les dones representen ara aproximadament el 41% de tots els autors i han aconseguit la paritat en les posicions de primera i segona autoria (42%). Tot i això, aquest impuls no es tradueix en lideratge, on les dones només representen el 25% dels autors sèniors el 2024. Si bé hi ha hagut alguna millora al llarg del temps, la bretxa continua sent notable, sobretot en revistes d'alt impacte, on l'autoria sènior femenina sovint cau per sota del 30%. Aquest patró apunta a una "canalització amb fuites" persistent, però més exactament, a un fracàs de progressió. Les dones estan entrant i contribuint al camp en un nombre substancial, però no avancen proporcionalment a llocs de responsabilitat i de presa de decisions. L'abandonament entre l'autoria primera i sènior continua sent un repte crític i poc abordat. 

Enfortir la mentoria és important, però el patrocini actiu per part d'acadèmics sèniors, garantint que les dones siguin promogudes a llocs sèniors i d'autora corresponent, pot ajudar a reduir aquesta bretxa. Les etapes de mitja carrera, on l'abandonament sembla més pronunciat, representen una oportunitat clau per a l'acció. 

Les revistes i les institucions acadèmiques també tenen un paper important en la configuració d'entorns més equitatius. En la nostra anàlisi, només 5 de les 16 revistes (30%) tenien una dona com a editora en cap. Promoure la diversitat dins dels consells editorials, garantir processos de revisió per parells justos i transparents i millorar la transparència en les dades d'autoria són passos importants cap a pràctiques més inclusives. 

Alhora, cal abordar les disparitats en l'accés a oportunitats de recerca d'alt impacte. Tot i que vam observar un modest augment de l'autoria sènior femenina (del 25% el 2014 al 29% el 2024) al llarg del temps, les dones continuen estant infrarepresentades en resultats d'alt impacte com ara assajos clínics i recerca original, cosa que limita les vies cap al reconeixement acadèmic. Els articles convidats, com ara editorials i revisions, continuen dominats per homes. Les dones només representaven el 18% dels autors sèniors en editorials el 2024 (19% el 2014), i la representació en articles de revisió ha disminuït durant l'última dècada, del 30% el 2014 al 24% el 2024.  

Si bé garantir l'accés equitatiu al finançament, els rols d'investigador principal i el lideratge en estudis multicèntrics són passos crítics cap a un canvi significatiu, la progressió professional de les dones pot seguir plena de reptes, tret que les trajectòries professionals acadèmiques proporcionin flexibilitat per a factors com les responsabilitats familiars i de cura. 

Iniciatives com el programa MDS LEAP o els esforços liderats pel Grup d'Interès Especial de Dones amb Trastorns del Moviment poden ajudar a impulsar el canvi. Fomentant xarxes, defensant l'equitat i promovent oportunitats de lideratge, aquestes iniciatives poden ajudar a remodelar el panorama acadèmic. 

En general, tot i que el progrés és evident, continua sent desigual. De cara al futur, l'atenció s'hauria de centrar en la implementació d'estratègies pràctiques que donin suport a la progressió de contribuïdor a líder. L'oportunitat ara no és només reconèixer la bretxa, sinó tancar-la. 

Llegeix el resum

 

referències 

1. https://neurologytoday.aan.com/doi/10.1212/netod-blogs.10000024 
2. Garg D, Aldaajani Z, Auffret M, Capato T, Picillo M, Trenkwalder C, Ali L, Armstrong MJ, Bruno M, Bruno V, Minakawa EN, Kamel WA, Fox S, Olszewska DA. Bretxa de gènere en la investigació dels trastorns del moviment: una dècada de progrés desigual en l'autoria acadèmica, resum número 3052, reunió AAN, Chicago, EUA, 2026 
3. D. Garg, Z. Aldaajani, M. Auffret, T. Capato, M. Picillo, C. Trenkwalder, L. Ali, M. Armstrong, M. Bruno, V. Bruno, E. Minakawa, W. Kamel, S. Fox, D. Olszewska. Una metaanàlisi transversal de la bretxa de gènere en el camp de publicació de trastorns del moviment [resum]. Mov Disorder. 2025; 40 (suppl 1). https://www.mdsabstracts.org/abstract/a-cross-sectional-gender-gap-meta-analysis-in-movement-disorders-publishing-field/. S'ha accedit a 11 de maig, 2026.