Prevalença de la malaltia de Parkinson en una ciutat de l'altiplà central del Perú: un estudi basat en la població 

---

Aquest estudi proporciona una estimació comunitària de la prevalença de la malaltia de Parkinson a Jauja, una ciutat dels Andes centrals del Perú, utilitzant una metodologia porta a porta en dues fases. La malaltia de Parkinson és el segon trastorn neurodegeneratiu més comú a nivell mundial, però les dades epidemiològiques de l'Amèrica Llatina, particularment de les regions andines, continuen sent limitades. Aquest estudi aborda aquesta bretxa centrant-se en una població desfavorida amb característiques ambientals i socioculturals diferents. 

Vam examinar 1,960 individus mitjançant un enfocament de dues fases: la fase 1 va consistir en un cribratge porta a porta amb un qüestionari adaptat de 9 ítems per al parkinsonisme, i la fase 2 va implicar la confirmació neurològica dels casos sospitosos per part d'especialistes en trastorns del moviment. Es van identificar un total de 21 casos de Parkinson, 16 mitjançant l'estratègia de cribratge, cosa que va donar una prevalença bruta de 816 per cada 100,000 habitants i una prevalença estandarditzada per edat de 566 per cada 100,000. Aquestes estimacions són consistents amb els informes globals, però superen les reportades anteriorment per a l'Amèrica Llatina Andina. La prevalença va augmentar notablement amb l'edat, especialment entre els individus majors de 80 anys, cosa que reforça l'envelliment com el factor de risc més important. 

Una troballa clau va ser que 10 dels 21 casos de malaltia de Parkinson van ser diagnosticats recentment, cosa que destaca un infradiagnòstic substancial a la regió. L'accés limitat a l'atenció neurològica especialitzada, la baixa consciència de la malaltia i les interpretacions socioculturals dels símptomes motors com a part de l'envelliment normal probablement contribueixen a un diagnòstic retardat. L'absència de neuròlegs i la dependència de l'atenció primària poden contribuir encara més a aquesta bretxa diagnòstica. 

Clínicament, la majoria dels pacients presentaven característiques típiques de la malaltia de Parkinson, amb tremolor com a símptoma inicial més comú. El cribratge cognitiu va revelar puntuacions baixes de MoCA, cosa que suggereix una alta càrrega de deteriorament; tanmateix, aquesta troballa s'ha d'interpretar amb cautela, ateses les possibles influències educatives i culturals. Es va observar un marcat predomini masculí en la prevalença de la malaltia de Parkinson; les possibles explicacions inclouen diferències en les exposicions ocupacionals i l'accés a l'atenció mèdica, tot i que aquestes no es van avaluar formalment. 

Es van avaluar les exposicions ambientals entre els casos de malaltia de Parkinson: la majoria vivien a prop de l'activitat agrícola i alguns van informar de l'ús de pesticides; tanmateix, aquestes troballes continuen sent exploratòries a causa del disseny de l'estudi i la manca d'un grup de control. El cribratge genètic no va identificar variants patogèniques en gens relacionats amb la malaltia de Parkinson coneguts, cosa que dóna suport a la naturalesa multifactorial de la malaltia. 

L'estudi també destaca els reptes logístics i culturals de dur a terme investigacions epidemiològiques a les comunitats andines, incloent-hi la desconfiança envers les activitats de recerca i les barreres a la participació. És important destacar que la taxa de resposta per a la confirmació neurològica va ser del 60%, i la manca de resposta pot haver conduït a una subestimació de la prevalença real. 

En conclusió, la prevalença de la malaltia de Parkinson en aquesta població andina sembla comparable a les estimacions globals, però probablement no es reconeix prou a causa de les disparitats en l'atenció sanitària. Millorar l'accés a l'atenció neurològica, augmentar la conscienciació i implementar estratègies de recerca culturalment adaptades s'haurien de prioritzar a les regions desfavorides. 

Llegiu el document