El següent pas en l'avaluació de la congelació de la marxa: noves definicions consensuades

---

El bloqueig de la marxa (FOG) afecta moltes persones que viuen amb la malaltia de Parkinson (MP), i moltes perden la seva independència a causa del FOG a mesura que la malaltia progressa ^1. Les teràpies actuals per al FOG sovint són ineficaces, i el progrés en el desenvolupament de nous tractaments s'ha vist limitat per la manca d'estandardització en la definició i la mesura ^1. Els resultats existents informats pels pacients estan limitats per una alta variabilitat test-retest ² , mentre que els resultats objectius basats en sensors portàtils encara estan pendents de validació addicional abans de la implementació al món real ^3. L'anotació de vídeo dels esdeveniments de FOG durant una varietat de tasques de la marxa ha servit com el nostre estàndard d'or per avaluar la gravetat del FOG ^4,5 , però, aquestes puntuacions basades en experts no han tingut una definició precisa per determinar l'inici i el final de cada episodi, cosa que ha provocat una variabilitat no desitjada entre els estudis ^6. Per abordar aquestes limitacions, el Consorci Internacional per al Congelament de la Marxa (ICFOG) va convocar un grup de treball per establir una definició actualitzada basada en el consens de FOG per unificar la metodologia sobre com obtenir la mesura de la veritat sobre el terreny de la seva gravetat.

Després de debats extensos i animats, el grup de treball de l'ICFOG ha publicat recentment una definició clínica actualitzada (per a la comunicació acadèmica i l'ús "al costat del llit") i una nova definició tècnica que tenia com a objectiu unificar la puntuació dels episodis de FOG i els seus diversos fenotips a partir d'enregistraments de vídeo ^7. La definició clínica de FOG del 2026 ara diu: "Episodis paroxístics en què hi ha una incapacitat per caminar eficaçment, tot i intentar-ho" ^7. Aquesta definició estén una definició anterior resolent les seves ambigüitats ⁸ i emfatitza que els esdeveniments de FOG es produeixen de sobte i inesperadament i duren una durada determinada. Si l'intent observat de caminar és eficaç o no s'ha de jutjar en relació amb el rendiment típic de caminar observat en el mateix pacient que realitza una tasca similar en condicions similars ⁷.

La definició tècnica explica més a fons com determinar l'inici i la finalització precisos dels episodis de FOG a partir d'enregistraments de vídeo en diferents escenaris. També proporciona instruccions clares sobre com puntuar i etiquetar els diversos moviments de les cames que es poden observar durant el FOG, quan és clínicament o científicament rellevant fer-ho. Els períodes de cessament complet en la progressió del peu s'anoten per separat com a períodes "centrals" dels esdeveniments de congelació, independentment dels moviments de les cames observats. A més, es poden diferenciar tres manifestacions principals dels moviments de les cames, és a dir, "tremolor cinètic", visible com a moviments oscil·latoris ràpids a les extremitats inferiors; "cinètic sense tremolor", visible com a qualsevol altre moviment ineficaç a les extremitats inferiors; i "acinètic", visible com a absència de moviment observable a les extremitats inferiors ^7. La manifestació acinètica correspon, per tant, als períodes centrals, però no al revés, ja que els períodes centrals també poden sorgir durant les altres manifestacions de FOG.

El treball en curs està validant aquestes definicions i avaluant si un programa de formació per a avaluadors pot millorar encara més la coherència (NCT06519279). La unificació de la definició de FOG i els seus fenotips permetrà l'avaluació de futures mesures clíniques objectives i informades pels pacients. L'ICFOG creu que detallar la definició de FOG ajudarà a avançar en la recerca en el camp i facilitarà el desenvolupament i l'avaluació de futures intervencions per a la FOG que, amb sort, es traduiran en millors teràpies per als nostres pacients.

Llegiu el document

 

Referències:

1. Lewis, S. et al. Un pas endavant per afrontar el repte de la congelació de la marxa en la malaltia de Parkinson. Translational Neurodegeneration 11, doi:10.1186/s40035-022-00298-x (2022).
2. Hulzinga, F. et al. El nou qüestionari de congelació de la marxa: no és adequat com a resultat en assajos clínics? Mov Disord Clin Pract 7, 199–205, doi:10.1002/mdc3.12893 (2020).
3. Mancini, M. et al. Tecnologia per mesurar la congelació de la marxa: estat actual de la tècnica i recomanacions. J Parkinsons Dis, 1877718X241301065, doi:10.1177/1877718X241301065 (2025).
4. Gilat, M. Com anotar la congelació de la marxa a partir de vídeo: un mètode estandarditzat mitjançant programari de codi obert. Journal of Parkinson's Disease 9, 821–824, doi:10.3233/jpd-191700 (2019).
5. Zoetewei, D. et al. Quines tasques de la marxa produeixen mesures de resultats fiables de la congelació de la marxa en la malaltia de Parkinson? J Parkinsons Dis 14, 1163–1174, doi:10.3233/JPD-240134 (2024).
6. Cockx, H., Klaver, E., Tjepkema-Cloostermans, M., Van Wezel, R. i Nonnekes, J. The Grey Area of ​​Freezing of Gait Annotation: A Guideline and Open-Source Practical Tool. Pràctica clínica de trastorns del moviment 9, 1099–1104, doi:10.1002/mdc3.13556 (2022).
7. Gilat, M. et al. Una definició actualitzada de la congelació de la marxa. Nat Rev Neurol 22, 172–181, doi:10.1038/s41582-025-01179-3 (2026).
8. Nutt, JG et al. Congelació de la marxa: avançant en un fenomen clínic misteriós. The Lancet Neurology 10, 734–744, doi:10.1016/s1474-4422(11)70143-0 (2011).