Una classificació de la síndrome corticobasal basada en biomarcadors 

---

La síndrome corticobasal (SBC) és una síndrome clínicament definida amb trastorns progressius del moviment i signes i símptomes corticals, que poden ser causats per un espectre de diferents entitats de malaltia neuropatològicament definides. La SBC s'associa amb més freqüència amb tauopaties de 4 repeticions (4RT), incloent-hi la paràlisi supranuclear progressiva (PSP) i la degeneració corticobasal, o la tauopatia mixta de 3/4 repeticions de la malaltia d'Alzheimer (MA). Tanmateix, les α-sinucleinopaties de tipus Lewy (LTS), les proteinopaties TDP-43 o les patologies mixtes també es poden presentar com a SBC. Tot i això, la rellevància clínica de les diferents patologies subjacents a la SBC encara no es coneix bé. Per tant, l'estudi actual tenia com a objectiu classificar molecularment els pacients amb SBC aprofitant biomarcadors d'amiloide (Aβ), Tau i α-sinucleïna (αSyn), permetent una subclassificació in vivo. 

Vam dur a terme un estudi de cohort prospectiu amb 50 pacients amb SBC que van ser monitoritzats clínicament a l'Hospital Universitari LMU de Munic. Les anàlisis de biomarcadors van incloure mesures de líquid cefaloraquidi (LCR) de les ràtios Aβ42 i Aβ42/40, [18F]Flutemetamol β-amiloide-PET, [18F]PI-2620 Tau-PET i assaigs d'amplificació de llavors αSyn en LCR. La cadena lleugera de neurofilaments (NfL) en LCR va servir com a marcador inespecífic de neurodegeneració. La positivitat o negativitat dels biomarcadors va permetre una estratificació de la SBC en sis grups, identificant entitats de malaltia genuïnes basades en combinacions d'Aβ, Tau i αSyn.  

Els nostres resultats van revelar una alta prevalença de positivitat de Tau, amb un 90% dels pacients amb SCB eren Tau-positius, mentre que la positivitat d'Aβ i αSyn es va observar en el 28% i el 24% dels casos, respectivament. L'estratificació per entitats de malaltia definides per biomarcadors va mostrar que el 52% dels casos de SCB eren consistents amb 4RT, el 18% amb MA, el 10% amb la coaparició de MA i LTS, el 10% amb 4RT i LTS, i el 4% amb LTS aïllat. El 6% va romandre sense classificar. La positivitat d'αSyn va ser més freqüent en els casos de SCB amb presumpta MA (36%), en comparació amb els que tenien presumpta 4RT (16%). Clínicament, la positivitat d'Aβ es va associar amb un deteriorament cognitiu més fort a l'Avaluació Cognitiva de Montreal i al Test d'Apràxia de Demència. La positivitat de Tau es va associar amb símptomes motors més greus, però no va mostrar cap efecte significatiu sobre les taxes de progressió de la malaltia. En canvi, els pacients amb αSyn positius van presentar símptomes motors més lleus, puntuacions més baixes a l'escala de valoració PSP i una progressió més lenta al llarg del temps, acompanyats de nivells basals significativament més baixos de NfL en el LCR. 

El nostre estudi subratlla l'heterogeneïtat molecular de la CBS, destacant el potencial de l'estratificació basada en biomarcadors per millorar la precisió diagnòstica i guiar tractaments dirigits. 

Llegiu el document